Internet

Hola a tots!

Aquesta ja és l'última entrada! La veritat que no em fa molta pena no escriure més en el blog, perquè tot i que m'ha agradat molt llegir les vostres experiències, i m'he sorprès que casi tots hem tingut experiències casi idèntiques, no m'acaba d'agradar això d'escriure. He après una cosa que ja sabia: m'agrada més llegir que escriure. Però tot i així, ha estat una experiència que mai havia fet i mira, estic segura que mai hagués, per iniciativa pròpia, fet un blog, així que em quedaré amb totes les coses positives!!! Bé, ara parlaré sobre l'última entrada: ensenyar llengües en l'època d'internet.

Bé, començaré a parlar de l'entorn personal d'aprenentatge (EPA). L'EPA és el conjunt d'eines que utilitzem a internet. Jo per exemple en el dia a dia utilitzo diccionaris en línia, traductors, la viquipèdia, etc. Però també en la meva EPA trobem les xarxes socials, com el Twitter, el Facebook, Tumblr, Youtube, etc. També utilitzo programes com el Google docs o el word per fer treballs, i el Outlook o el Gmail per enviar missatges. A partir de totes aquestes eines que utilitzo en el dia a dia, faré el meu aprenentatge, per tant podem dir que l'EPA és autodidàctic i autònom, però sobretot, és personal. 

La gent es preguntarà, i com ajuden les xarxes socials al aprenentatge? Bé, per exemple, en la meva classe de la universitat tenim un grup al facebook on comenten els deures i treballs que hem de fer i entre nosaltres ens ajudem a resoldre dubtes. I és que també es pot aprendre molt si interaccionem amb la gent i col·laborem entre nosaltres. 

També ens trobem l'entorn virtual d'aprenentatge (EVA). La diferència de l'EVA amb l'EPA, és que l'EVA és una interacció entre professor i alumne, on el professor et dóna la informació i tu a partir d'ella construeixes el coneixement, i l'EPA és que no hi ha un professor que et guii, com ja he dit és més autònom i autodidàctic, on tu mateix construeixes el coneixement. 

Un exemple d'EVA és el Moodle, una plataforma que vaig començar a experimentar a batxillerat, on el professor penjava els documents, lectures, power points, etc. en aquesta plataforma i tu et podies descargar tot. Crec que és una eina molt útil i que ens facilita la feina als alumnes. 

Per acabar, voldria comentar que he aprés moltes coses gràcies a internet, i tinc un exemple claríssim d'això. Fa uns anys, quan vaig començar batxillerat, tenia un nivell molt baix d'anglès. Treia unes notes baixes i em semblava molt difícil. Un dia, no sé recordo com va passar, vaig trobar per internet una web on gent anònima penjava històries, contes sense cap ànim de lucre. Et pots trobar històries de molts idiomes diferents, ja que gent de molts llocs del món pengen les seves històries, com si fossin escriptors. Jo vaig començar a llegir històries en anglès. Al principi m'estava per llegir una pàgina més de mitja hora, ja que no entenia res i havia d'anar al traductor automàtic o utilitzar el diccionari en línia per poder entendre el que deia. Vaig llegir tantes històries durant molt de temps que, un dia, sense adonar-me, ja no necessitava més els diccionaris o els traductors, havia après el vocabulari de l'anglès de mica en mica. Gràcies això, vaig millora molt les notes d'anglès.

Com que veia que vaig millorar tant, em vaig començar a interessar per les llengües, una cosa que feia un any enrere mai hagués pensat. Vaig començar a mirar pel·lícules en anglès i a fer classes particulars. Amb aquesta experiència vull dir que gràcies a les eines que vaig trobar a la xarxa, vaig aprendre més anglès per internet que a l'escola. Vaig fer un aprenentatge autònom i personal. Si algú li interessa la web sobre la qual parlo, és la següent: www.fanfiction.net

Bé, espero que us hagi agradat haver llegit aquest blog i les meves experiències. Moltes gràcies a tothom que m'hagi llegit. Un petonàs! :)

Recursos didàctics

Hola a tots!

En aquesta entrada us parlaré dels recursos que utilitzaven els meus professors a l'aula. Com ja sabeu, hi ha 4 grans blocs: comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. 

Primer de tot parlaré de la comprensió oral. A les classes d'anglès i de francès fèiem els típics listenings, i després teníem unes preguntes sobre el listening i havíem de respondre. Recordo que a les classes d'anglès, tant a l'ESO, batxillerat i aquí a la universitat, un cop escoltat el listening, ens passaven un paper amb preguntes i cada preguntes tenia 4 opcions, on una només era la correcta. No recordo haver fet un listening i haver d'escriure la resposta. També recordo que ens posaven cançons i tots junts traduíem la lletra, o també ens posava vídeos.

En segon lloc tenim l'expressió oral. Sincerament, a l'escola mai fèiem diàlegs ni converses en anglès. La professora fins i tot moltes vegades parlava en català per fer la classe, i sí que en alguna vegada ens podia preguntar alguna cosa sobre un tema, perquè així parléssim en anglès, però molt poca cosa. Recordo que un dia, ja a finals de curs, la professora d'anglès ens va dir que ens faria una prova oral en parelles, que ens preguntaria sobre un tema o que li expliquéssim una història. Recordo que em vaig queda molt sorpresa, perquè tret d'un cop o dos, mai havíem fet ni diàlegs, ni converses, ni exposicions orals en anglès, etc. I vaig pensar: com vol que li expliquem una història en anglès, com vol que li parlem en anglès, quan mai hem fet exercicis per desenvolupar l'expressió oral? La prova no va anar gens bé en general, i és que la professora no es podia esperar un bon resultat si no ens va ensenyar a parlar en anglès... A més, que ens va fer la prova a finals de 4rt d'ESO, una mica tard per començar a fer exercicis d'expressió oral...

En tercer lloc tenim la comprensió lectora. A classe teníem els Work Books i els Course Books, i en ells teníem textos en anglès en l'apartat de reading. Després teníem una sèrie de preguntes i amb múltiples respostes, i havies de triar la resposta correcta. També recordo activitats on havíem d'ordenar els paràgrafs d'un text, prova que sincerament no m'agradava gens. També teníem llibres de lectura, i després havíem de fer un examen, també tipus test, sobre si havíem entès el llibre o no. Recordo haver llegit Pride and Prejudice a l'ESO o The picture of Doran Gray. Clar, eren llibres adaptats a un nivell en concret. A francès també hem hagut de llegir alguns llibres, com per exemple Un secret o La délicatesse.

llibre que vam llegir de francès

llibre que vam llegir a anglès

Per últim, tenim l'expressió escrita. Bé, aquí sempre ens feien fer una redacció sobre diferents temes: sobre la meva família, sobre algun tema polèmic, etc. També ens ensenyaven a fer currículums, emails, cartes, etc. No recordo més sobre aquest tema.

Bé, per acabar dir que em vaig sorprendre molt que a Batxillerat el nivell d'anglès fos més baix a la ESO. Tinc la sensació que vaig aprendre més a la ESO que a batxillerat, i em vaig quedar bastant decepcionada. I dir que, segons la meva experiència, el que m'ha faltat és més expressió oral, i crec que s'hauria de millorar.

Gràcies per llegir-me!! Us deixo una cançó que vam traduir a batxillerat i em va agradar molt:

http://www.youtube.com/watch?v=gMwADXEK0pQ

Avaluació

Hola a tots!

En aquesta entrada us parlaré sobre els tipus d'avaluació que he experimentat al llarg de la meva vida acadèmica.

He experimentat varis tipus d'enfocaments d'avaluació, però en general crec que he tingut una avaluació quantitativa, sumativa i normativa. Sempre quan acabàvem el curs, teníem notes numèriques, i algun comentari que ens posava la professora, però la veritat és que de comentaries en posaven pocs, per això no considero la meva avaluació qualitativa. També la considero continuada, ja que ens posaven treballs, exposicions, redaccions, etc., però la veritat és que la nota més important era la del examen. 

L'avaluació que vaig tenir de primària i de l'ESO va ser diferent, ja que a primària no recordo tenir tantes redaccions ni exposicions. A l'assignatura d'educació física teníem una avaluació ipsativa, ja que es basa en el que l'aprenent sabia i no sabia.

En general he tingut heteroavaluació, encara que sí que en algunes ocasions m'he autoavaluat a mi i als meus companys. D'autoavaluació, sincerament no recordo ara cap cas en concret a ESO i a batxillerat, tot i que estic segura d'haver fet exercicis d'autoavaluació. A la universitat recordo uns exercicis d'anglès, que els havíem de fer i després amb el solucionari corregir les nostres respostes. De coavaluació recordo els dictats que fèiem a l'escola, on havia de corregir el text del meu company.

Pel que fa als tipus de proves, la veritat és que he experimentat amb tot tipus de proves. Una prova de diagnòstic la vaig fer quan vaig voler fer classes particulars d'anglès en una acadèmia, i em van fer un examen per saber el nivell que tenia. I també vaig fer una prova d'adscripció a la universitat per saber quin nivell d'anglès i de francès tenia per poder-me posar en un grup o un altre. Proves d'aprenentatge n'he fet per exemple aquí a la universitat en l'assignatura de lingüística a mitjans de trimestres; i les proves d'assoliment quan he hagut de fer els exàmens finals per saber si aprovava l'assignatura o no. Per últim, vaig haver de fer una prova de competència en dos cops: quan vam fer l'examen del first i l'examen del advance d'anglès.

Sobre els instruments d'avaluació, he fet test d'elecció múltiple, que d'aquests tests en fèiem mil a anglès; he fet treballs en equip, com el crèdit de síntesi a l'ESO o els abps aquí a la universitat; tutories amb professors, que recordo que a ESO i a batxillerat no en feia mai, i aquí a la universitat sí que n'he fet; exercicis avaluables a les classes; exàmens amb preguntes, etc. 

Una de les proves que més difícils i pesades em semblaven eren els exàmens de castellà, però en el les proves que eren sobre literatura. Tot i que m'agradava i m'agrada la literatura, recordo que havia d'escriure i escriure, i acabava amb la mà que em feia mal. També als exàmens teòrics d'educació física, on la professora et preguntava tot, però tot de la teoria explicada, així que recordo que en aquesta assignatura ho memoritzava tot, ho vomitava i després m'oblidava.

Gràcies per llegir-me!!

Currículum

Hola un altre cop!!

En aquesta entrada us parlaré sobre el meu currículum educatiu.

Com tots vosaltres, els meus llibres de l’escola estaven organitzats per unitats i nosaltres durant el curs anàvem seguint les unitats dels llibres, per tant els llibres ens marcaven què havíem de fer i què no.

exemple d'índex del llibre de català

En les assignatures de català i castellà teníem l’apartat de gramàtica i l’apartat de literatura, i que si no recordo malament, cada classe fèiem un apartat diferent. El meu currículum tant fèiem gramàtica tradicional, basats ens els recursos lingüístics com tipologia de textos. A les classes de català i castellà estudiàvem tant les categories gramaticals, les conjugacions verbals, els noms, etc. com també ens donaven un text i ens el feien analitzar i dir les seves característiques. Sobre tot a batxillerat va ser un currículum més lligat a la tipologia de textos. 

També quan estudiava llatí a 3r d’ESO seguíem una gramàtica tradicional, ja que només vam aprendre la gramàtica, les estructures, les parts de l’oració, les declinacions, etc. No estava basat l’ensenyament del llatí en les funcions comunicatives.

D’una altra banda, en l’aprenentatge de segones llengües, en tots els casos he seguit una estructura sintàctica (de menys a més complexitat), com és evident. Però també recordo que a les classes d’anglès a l’escola, les unitats s’agrupaven en centres d’interès, és a dir, estudiàvem unitats relacionades amb diverses temàtiques (menjar, esports, televisió, turisme, etc.) i aprenien nou vocabulari relacionat amb aquests temes. 

En altres segones llengües com el francès, seguíem un programa basat en les funcions comunicatives i els actes de parla. Per tant, crec que en les llengües estrangeres he seguit un currículum situacional, basat en els contextos d’ús. 

Gràcies per llegir-me! :)