Planificació de les classes

Hola a tots!

En aquesta entrada us parlaré sobre l'enfocament i l'organització que he experimentat en les meves classes.

Primer de tot, les meves classes eren deductives. La professora primer explicava el temari i després nosaltres havíem de fer exercicis sobre la teoria explicada perquè assolíssim els conceptes. La veritat que totes les classes a l'escola eren així: primer hi havia la teoria i després nosaltres la posàvem en pràctica. Amb aquest mètode recordo les classes de català, on per exemple ens explicava primer la norma gramatical i després nosaltres havíem de fer els exercicis. Recordo poques classes amb el mètode inductiu, i reconec que crec que les classes s'haguessin aprofitat més amb el mètode inductiu, ja que crec que la teoria s'aprèn més fàcilment així i nosaltres tenim un paper més protagonista a classe. 

En segon lloc, tenim l'enfocament per objectius. Com he vist en altres companys de classe, també vaig patir aquest enfocament sobre tot a 2n de batxillerat, ja que l'objectiu era preparar-nos per la selectivitat i estudiàvem els temes i unitats que segurament sortia a l'examen de la PAU. Per això no ens feien estudia altres temaris perquè no sortiria a l'examen de selectivitat. 

Després ens trobem els treballs individuals o cooperatius. A primària i ESO la veritat és que la majoria dels treballs eren individuals, i algun cop ens deixaven fer treballs per parelles, per exemple, en les classes de tecnologia o ciències. I les classes individuals teníem un paper receptiu: el professor explicava la matèria, nosaltres escoltàvem i preníem apunts. La veritat que les classes així eren bastant avorrides. A la universitat em va sorprendre que fos el reves: que la majoria dels treballs fos en grup i no individual. També he fet treball per tasques o projectes. A l'ESO l'únic treball de projecte que vaig tenir va ser el crèdit de síntesi, que cada any tenia una temàtica diferent, i a batxillerat vam tenir el treball de recerca, que era una treball en parelles i la veritat és que va ser una experiència molt divertida. A la universitat tenim els estudis de casos, que havíem de treballar en grup i cooperar entre nosaltres. En tots els estudis de cas havíem de fer presentacions davant de classe, que tot i que no m'agrada gens parla davant del públic, crec que t'ajuda a perdre la vergonya. Aquesta assignatura crec que és la millor que he tingut i amb la que més he après.

Per últim, menciona la Taxonomia de Bloom, que si he de ser sincera, mai l'he escoltat anomenar i no recordo cap classe que hagi treballat amb aquest mètode.

En definitiva, que les meves classes a l'escola eren escoltar a la professora explicar la temàtica i aprendre apunts, i recordo que m'avorria bastant. Hauríem de tenir un paper més protagonista a les classes.

Moltes gràcies per llegir-me!! :)

Metodologies

Hola a tots! Avui parlaré sobre les metodologies que hi ha per l'aprenentatge de les llengües. En aquesta entrada parlaré sobre les metodologies que he experimentat en la meva vida acadèmica.

Primer de tot parlaré del mètode gramàtica-traducció, que crec que és el mètode que més he experimentat. Es basa en l'ensenyament d'una segona llengua en l'anàlisi detallada de les regles gramaticals i les seves excepcions per després aplicar els coneixements adquirits a la traducció d'oracions i textos que s'efectua de la llengua fiqui a la pròpia i al revés. Per a aquest mètode, la llengua és un sistema de regles que ha de ser ensenyat mitjançant textos i relacionat amb les regles i significats de la primera llengua. La base tant de la descripció lingüística com de les activitats realitzades en classe és la llengua escrita. El vocabulari s'aprèn mitjançant llistes de paraules i es posa especial èmfasi en el grau de correcció de la traducció. Recordo que en les classes de llatí i anglès s’ensenyava amb aquest mètode. També les classes de català i castellà.

En segon lloc tenim dos mètodes semblants: l'aprenentatge cooperatiu i l’enfocament comunicatiu. L’aprenentatge cooperatiu parteix de la base que les diferències entre els aprenents són un potencial per a l'aprenentatge, i no pas un entrebanc. A través de diversos mètodes i tècniques es practica el treball en equip, un context en el qual l'aprenent sempre ha de ser actiu. L'aprenentatge cooperatiu és molt utilitzat en l'aprenentatge d'idiomes a adults. L’enfocament comunicatiu té l’objectiu que l’alumne no sols domini una llengua en termes d’estructura i vocabulari, sinó que també obtingui una competència comunicativa, és a dir, que aprengui quan, com, per què i per a què s’empren les formes lingüístiques. Treballs en grups/parelles, diàlegs. Aquests dos mètodes crec que són els millors. A les classes d’anglès i francès s'han treballat amb aquestes dues metodologies.

En tercer lloc tenim el mètode directe. Els seus plantejaments es basen en els supòsits naturalistes de l'aprenentatge d'una llengua, és a dir, en la convicció que el procés d'aprenentatge d'una segona llengua és similar al procés d'adquisició de la primera llengua. Incorpora una nova orientació en l'ensenyament de llengües en atorgar una absoluta prioritat a la llengua oral i propugnar l'ensenyament en la llengua meta. 

També recordo que a les classes d’anglès es feia un enfocament lèxic, com quan la professora ens feia memoritzar llistats de vocabulari o verbs. També recordo, tant a les classes d’anglès com en les classes de francès, el mètode audiolingual comunicati, on havíem de fer exercicis com: determinar les estructures de la L2, ordenar-les de senzilles a complexes, utilitzar-les en diàlegs i en contextos (creació d’exercicis) per interioritzar les estructures. Era un aprenentatge progressiu i ens classificaven per grups segons el nostre nivell de llengua. També fèiem exercicis com: audició d’un text, treball oral (repeticions, memoritzacions), exercicis estructurals orals i escrits, ensenyament inductiu, estructura més important que el vocabulari. 

Gràcies a tots!

Teories psicològiques

Hola a tots!

Avui us parlaré sobre les teories psicològiques que he experimentat. L'entrada anterior vaig parlar de les teories lingüístiques, que tracten sobre els diferents mètodes que s'utilitza en l'aprenentatge, i ara parlaré de les teories psicològiques, que és sobre com adquirim el coneixement. Les teories psicològiques que anomenaré són les que m'he trobat en la meva vida acadèmica.

Primer de tot, ens trobem amb el conductisme. El conductisme pren en consideració el fet que el coneixement de l'ésser humà pot ser molt més productiu si segueix unes pautes d'estímul i reforç mitjançant un condicionament. L’objectiu d’aquesta teoria parteix de la premissa que l’acte d’ensenyament i aprenentatge apareix realment quan és conseqüència d’un estímul específic del seu entorn i posa èmfasi en el disseny d’aquests exercicis o pràctiques que en la situació d’aprenentatge portaran a un resultat més o menys favorable. Explicat això, puc dir sens dubte que aquesta és la teoria psicològica que més m'he trobat en la meva vida acadèmica. En aquesta teoria l’alumne té un paper passiu, és a dir, no participa en la classe, només escolta el professor i memoritza tota la teoria. Per mi això no és aprendre, ja que recordo que el meu objectiu en els exàmens era estudiar/memoritzar tota la teoria (2 dies abans ho feia), vomitar tot el que havia memoritzat (que no après) a l’examen i després oblidar-me del que havia après. Sincerament, no tenia la sensació d’haver après alguna cosa.

Taula de multiplicar

Llista dels verbs irregulars en anglès

També recordo que quan feia alguna falta d’ortografia en les redaccions, els professors em feien escriure 10 vegades la paraula correctament. També ens feien memoritzar la llista de verbs irregulars de l’anglès, les preposicions, la taula de multiplicar, etc. Ara que estic recordant tot això, m’adono com eren realment les meves classes, que només teníem el rol d’escoltar el professor i poca cosa més. No hi havia una comunicació alumne-professor. 

És cert que crec que el conductisme és efectiu, perquè encara recordo les preposicions del castellà (a, ante, bajo, con...) i dels verbs irregulars en anglès, per dir alguns exemples, però també crec que no només ens podem basar en el conductisme, i que s’hauria d’intentar que l’alumne participi més en les classes i que l’aprenentatge sigui divertit i que motivi als alumnes. 

Una altra teoria psicològica és la humanista. Recordo que a 4rt d’ESO vam fer ètica, una assignatura que odiava. Aquí si que hi havia una comunicació professor-alumne, on l’alumne era el protagonista. Ens posàvem en rotllana, perquè així tots ens poguéssim veure les cares. La professora ens proposava un tema (religió, drogues, educació, etc.) i ens feia donar la nostra opinió i fer després un debat entre nosaltres. També recordo que un cop ens va fer dir el que pensàvem de cada un dels nostres companys. Masses mentides es van dir. Tot i que a mi la classe no m’agradava perquè no m’agrada parla en públic, crec que va ser una manera d’establir relacions entre nosaltres i que l’alumne no tingues un paper passiu com en les altres classes. 

Rotllana a classe d'ètica

Pel que fa al cognitivisme, recordo que el vaig experimentar quan havia de fer alguna redacció i el professor ens deia que abans de començar a escriure féssim una pluja d’idees, però d’aquesta teoria no recordo gaire cosa més.

Per últim, tenim el constructivisme, segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i es va assimilant en funció de la importància que aquests té per la persona.

Quan vaig començar la universitat, sí que vaig notar un gran canvi a l’hora d'aprendre. Em va sorprendre molt que gairebé tots els treballs es fessin en grup, ja que sempre a l’escola tot es feia individual i potser només fèiem un treball en parella en tot l’any. Això va ser un aspecte que em va sobtar molt. Però gràcies a fer treballs en grup, he après a cooperar amb la gent, a més que fas lligams amb companys de la classe que potser no t’hi haguessis parat a parlar. A més, que les classes ja no només és escoltar el professor i memoritza tota la teoria, sinó que l'individu és el responsable del seu propi procés d'aprenentatge.

De totes les teories que he mencionat, crec que la millor seria una barreja entre el constructivisme i el conductisme. 

Moltes gràcies per haver-me llegit, fins la pròxima! :)

Teories lingüístiques

Hola a tothom! Avui parlaré de les teories lingüístiques que he experimentat al llarg de la meva vida acadèmica. Primer de tot, per la gent que no sàpiga què són les teories lingüístiques, explicaré una per una què volen dir i posaré exemples. 

Llibre de llengua catalana a l'ESO

Per començar, parlaré sobre la gramàtica tradicional. Aquesta teoria tracta sobre la sintaxi, els complements de l’oració, els temps verbals, etc. En general aquesta gramàtica consta d'una terminologia classificatòria per als elements que intervenen en la gramàtica i per a cada llengua concreta formula una sèrie de regles concretes. Exercicis d’aquest mètode serien els dictats, exercicis escrits, sintaxi, lectura de llibres, etc. A l’hora d’estudiar català, castellà i també llatí, utilitzàvem aquest mètode d’aprenentatge. En el cas del català i el castellà, no només estudiàvem la sintaxi, sinó que també molta literatura. Tinc bons records d’aquestes classes, perquè crec que vaig tenir bons professors. En el cas del llatí, només estudiàvem la sintaxi i les declinacions, no em van ensenyar a parlar aquesta llengua, que d’acord, tampoc m’hagués servit res aprendre a parlar llatí, però era per deixar clar com eren les classes de llatí.

Declinacions del llatí

 

Llibre d'anglès a l'ESO

En segon lloc, tenim la gramàtica estructural, és a dir, l’estructuralisme. Aquesta teoria es diferència de la gramàtica tradicional en què dóna més importància a la pràctica oral, i no només en la producció escrita. Les tècniques que utilitza aquesta teoria són veure vídeos, escoltar àudios, exercicis amb espais buits per omplir, construir frases, diàlegs amb els teus companys, etc. S’utilitza molt aquest mètode per estudiar llengües estrangeres, almenys en el meu cas. Recordo que a les classes d’anglès, tant a primària com a secundària. teníem els course books i els workbooks que any rere any teníem i al final agafaves mania. Amb aquests llibres s’havia d’omplir espais en buits, encerclar l’opció correcta, fer oracions, etc. Hi havia exercicis de writing, reading, vocabulary, etc. També teníem els listenings en anglès i recordo que la professora ens passava una sèrie de preguntes sobre el listening i cada pregunta tenia vàries respostes, i tu havies d’elegir la resposta correcta. 

Exercicis d'anglès

La veritat és que de tant la professora ens feia parlar entre nosaltres i fer diàlegs, però poquíssimes vegades. Bé, això a primària i secundària, perquè a batxillerat només fèiem exercicis escrits i listenings, però de producció oral res de res. A més a més, en aquestes classes, tot i que estàvem estudiant anglès, la professora ens parlava en català i poques vegades en anglès... D’aquestes classes no tinc molts bons records, perquè com vaig dir en la primera entrada, vaig aprendre més per mi mateixa que en les classes. També em va sorprendre molt que vaig aprendre més a secundària que a batxillerat, i que a batxillerat tornàvem a aprendre el que ja vam estudiar a secundària. És a dir, no vaig aprendre re nou. També tinc més bons records de la professora d’anglès de secundària que de batxillerat.

Per últim tenim la pragmàtica, que és una branca de la lingüística que estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris. Crec que de totes les teories lingüístiques és la més completa, ja que té molt en compte la producció escrita i l’oral. Aquí es fan tècniques com els diàlegs, les converses entre companys, àudios, etc., és a dir, ens ensenyen a utilitzar la llengua. Aquesta teoria crec que és la que utilitzaven en les classes de segon de carrera en les assignatures de producció anglesa i francesa.

Bé, això és tot, espero que us hagi agradat aquesta entrada sobre les meves experiències amb les diferents teories lingüístiques! :)